Tot i que sempre ens han explicat que únicament hi ha dos tipus de genitals que engloben vulva-vagina-úter-ovaris i penis-testicles, existeixen altres realitats que trenquen amb aquesta idea binaria d’entendre el sexe i obren un espai a la fluïdesa i al reconeixement de la gran diversitat corporal existent. Totes aquestes corporalitats que no encaixen en aquestes categories binàries mascle-femella s’han anomenat intersexualitats.
La intersexualitat engloba un ampli ventall de variacions corporals- possibles i naturals- ja sigui a nivell de genitals interns o externs, variacions de caràcter cromosòmic i/o en els caràcters sexuals secundaris.
Les variacions genitals són diverses i, per exemple, poden coexistir teixit ovàric i testicular o vagina i testicles, o vagina, úter petit i absència d’ovaris. O també la presència d’un òrgan erèctil que no respon a l’estàndard de clítoris o penis. De vegades aquestes variacions només afecten els genitals interns o de vegades l’aspecte dels genitals externs no encaixa en el binomi vulva-penis. Hi ha persones intersexuals que tenen la menstruació i són fèrtils, i d’altres que no.
L’existència de la intersexualitat és un exemple més de la gran diversitat de cossos i genitals que configuren la nostra espècie i desmunta la idea binària sobre la qual s’ha construït el gènere. La diversitat corporal i genital és infinita, parlar-ne i mostrar-la és una manera de desmuntar estereotips, mites i propiciar una relació més amable i sana amb el cos i la sexualitat.
LES VULVES
Les vulves s’ensenyen poc i, al contrari dels penis, no les veiem ni en grafits, ni en bromes de WhatsApp, ni en pel·lícules. Normalment, les que es mostren als llibres de naturals o biologia són vulves molt poc reals. Acostumen a ser molt blanques, sense gaire pèl, totalment simètriques i amb una obertura de la vagina molt gran. Aquesta homogeneïtzació de les vulves, sumada al tabú que les envolta, fa que sovint la nostra vulva ens sembli lletja i ens generi rebuig i complexos. Per això cal fomentar des de petites l’autoexploració dels genitals i visibilitzar-ne la diversitat, per construir una relació saludable amb els propis genitals i, en general, amb el propi cos.
Tenir una bona relació amb els genitals també contribuirà a viure la sexualitat d’una manera més natural i lliure.
Anem a pams i descobrim-la a poc a poc:
El mont del pubis és el monticle recobert de pèl que té una funció protectora. La quantitat, la forma, el color i la distribució del pèl varia molt en funció de cada persona.
Els llavis externs estan recoberts de pèls. Protegeixen l’interior de la vulva i, amb l’excitació, generen petites quantitats de lubricació.
Els llavis interns, que poden ser petits o sobresortir dels llavis externs, poden ser iguals o bé un més llarg que l’altre, i poden ser més gruixuts o més prims. Tenen propietats erèctils i són molt sensibles. A la part superior s’uneixen i formen el caputxó del clítoris.
El clítoris
El clítoris és un òrgan amb l’única funció de proporcionar plaer. És erèctil i amb l’excitació s’omple de sang i guanya volum. Està format pel gland (la part externa que es pot observar si s’enretira el caputxó), els pilars i els bulbs (situats internament darrere dels llavis i envoltant els orificis uretral i vaginal), té moltes terminacions nervioses i mesura aproximadament uns nou centímetres. Tot i així, hi ha glands de moltes mides, més sobresortits o menys.
L’orifici de la uretra
L’orifici de la uretra generalment està situat a uns mil·límetres per sobre de l’orifici de la vagina. És per on surt l’orina, la brollada (o squirt) i l’ejaculació. A banda i banda de l’orifici de la uretra hi ha les obertures de les glàndules parauretrals o de l’ejaculació. És complicat veure-les perquè són molt petites però, si s’ejacula, el líquid surt tant per l’obertura de la uretra com per les petites obertures d’aquestes glàndules. El número d’orificis ejaculadors varia en funció de la persona, i s’ha estudiat que poden augmentar amb el temps per facilitar l’expulsió de l’ejaculació durant l’orgasme. Així doncs, les glàndules ejaculadores són estructures dinàmiques.
La vagina
La vagina és un conducte flexible, les seves parets, que normalment estant en contacte, són rugoses i elàstiques, i s’eixamplen, s’allarguen i lubriquen durant l’excitació. Generalment, fan entre set i deu centímetres i si introduïm els dits fins al fons de la vagina, podem arribar a palpar el coll de l’úter. Tot i així, hi ha persones intersex amb vulva que no tenen úter i la seva vagina és més petita.
Per l’orifici vaginal normalment s’expulsa el lubricant i el fluix vaginal i menstrual.
El lubricant
El lubricant és un fluid transparent i elàstic que surt de les parets de la vagina i de les glàndules lubricants durant l’excitació, situades a banda i banda de l’orifici vaginal i gairebé imperceptibles a simple vista. Hi ha vulves que lubriquen més i d’altres que lubriquen menys, però la producció d’aquest fluid és un bon indicatiu de l’excitació.
L’himen
L’himen és un perímetre que envolta l’entrada de la vagina, un teixit elàstic amb una obertura que té una forma diferent segons el cos. Aquesta obertura és necessària, ja que, si no, no es podria expulsar el fluix vaginal o la menstruació.
ELS PENIS
La mida del penis ha esdevingut un símbol de virilitat i, per tant, ha estat un condicionant en la seguretat personal i l’autoestima dels homes en exercir el seu rol “com a homes”. Com a conseqüència, el penis petit ha esdevingut un símbol de falta de masculinitat i, per tant, de poder. Més enllà de la simbologia i els mites, els coneixem?:
El cos cavernós del penis està format per un parell de columnes de teixit erèctil, situades a la part superior del penis, que s’omplen de sang durant l’erecció. El penis pot tenir una estructura més recta o més corba, ser més llarg, més curt, prim o gruixut, en funció de cada persona. Tots els penis són diferents i la mida o la forma no tenen res a veure amb el plaer.
El gland és l’estructura bulbosa sensible situada al final del penis, generalment més gruixut i amb moltes terminacions nervioses. En la majoria de casos, conté el meat urinari, el final del conducte uretral, per on s’expulsa el pipí, el semen i el líquid preseminal.
El prepuci és el replec de pell que cobreix el gland quan el penis no està erecte. En cas de circumcisió, el gland està sempre visible. El gland i el prepuci estan units entre si pel frenell.
Els testicles
Els testicles són òrgans glandulars i produeixen espermatozous i hormones. Són molt mòbils, es poden contraure i ascendir. No sempre tenen la mateixa mida i poden estar situats un més amunt que l’altre. La pell que recobreix els testicles s’anomena escrot, és rugosa, fina i molt sensible, per això, la seva estimulació pot produir plaer. Tot i així, hi ha persones intersexuals que tenen els testicles a l’interior del cos.
El semen
El semen és el líquid blanquinós i viscós que s’expulsa durant l’ejaculació i està compost per espermatozoides i secrecions de les glàndules seminals i de la glàndula de la pròstata.
El líquid preseminal
El líquid preseminal és transparent i viscós i s’expulsa durant l’excitació. És un líquid secretat per les glàndules bulbouretrals. Té la funció de lubricar el conducte de la uretra per protegir els espermatozoides de l’acidesa de l’orina i pot contenir esperma. La quantitat de líquid preseminal varia en funció de cada persona, pot ser que sigui fins i tot imperceptible.
L’ANUS
Històricament, l’anus ha estat concebut com un òrgan brut, que s’associa només a la seva funció excretora. El sexe anal s’ha associat a una pràctica bruta, de risc i estigmatitzada perquè no té una funció reproductiva i perquè està vinculada a l’homosexualitat masculina.
A la zona de l’anus i el perineu tothom hi té moltes terminacions nervioses que la converteixen en una zona erògena important.
El perineu és la zona que va del final dels llavis de la vulva o del final dels testicles fins a l’anus. És una zona molt sensible i la
seva estimulació pot produir plaer.
L’anus és el final del tub digestiu i és una zona molt sensible. Hi ha dos esfínters anals: l’intern i l’extern. L’acció de l’esfínter anal intern és involuntària, és a dir, la seva contracció i relaxació són espontànies i habitualment està en contracció.
L’anus també és sensible internament. Les persones amb penis també poden estimular la pròstata, un òrgan amb molta sensibilitat que està a prop de la bufeta, a uns set centímetres de l’entrada de l’anus. Les persones amb vulva, a la zona del perineu hi tenen l’esponja perineal, formada per teixit erèctil i un gran nombre de terminacions nervioses que en el moment de l’excitació guanya volum i pot ser una zona d’alta sensibilitat
QUÈ ACOMPANYEM?
SexeEl sexe són les característiques físiques (genitals) i fisiològiques (hormonals i cromosòmiques). En aquesta societat es fa una divisió rígida en dues categories:...
L’heteronormaL’heteronormativitat és un sistema d’organització social, polític i econòmic propi del patriarcat que imposa i naturalitza l’heterosexualitat com l’única...
El concepte follar s’associa directament a una relació sexual amb una penetració penis-vagina. Aquesta és una pràctica que no agrada a tothom, especialment a moltes...
Des de petites aprenem que el “normal” és ser heterosexual i que en aquestes relacions tard o d’hora arribarà un moment important i imprescindible: la primera...
L’orgasme és un moment de molt plaer sexual, on, gràcies a la segregació d’oxitocina (hormona), s’allibera tota la tensió sexual acumulada en una sèrie de contraccions...
La masturbació és una manera sana i divertida de donar-se plaer. Però va molt més enllà: permet relaxar-se, tenir moments d’autocura, enfortir l’autoestima, descobrir...
Tot i que sempre ens han explicat que únicament hi ha dos tipus de genitals que engloben vulva-vagina-úter-ovaris i penis-testicles, existeixen altres realitats que...
El cicle menstrual i la regla encara són tabús en la nostra societat. Se’n parla molt poc i, quan es fa, sovint és amb connotacions negatives. A més, pocs cops es parla...
Els cànons de bellesa no són universals, sinó que s’estableixen culturalment i socialment. Establir socialment uns paràmetres de bellesa que exalten uns trets físics...
La salut sexualQuan parlem de salut ens referim a “un estat complet de benestar físic, mental i social i no només a l’absència d’afeccions o malalties” (OMS). És a dir,...
El model d’educació sexual no ha posat èmfasi en la comunicació com a element necessari per construir unes relacions sexuals saludables. D’altra banda, en la majoria...
El desig és un element que té un paper importantíssim en la vivència de la sexualitat. Aquest desig és quelcom canviant, que evoluciona en funció del moment vital i de...
A Occident, la sexualitat està en tensió entre el tabú i la hipersexualització. Continua sent un tema privat, però alhora impregna la majoria d’esferes de la societat....