A Occident, la sexualitat està en tensió entre el tabú i la hipersexualització. Continua sent un tema privat, però alhora impregna la majoria d’esferes de la societat. Però la sexualitat que es fa present és sempre limitada a un model heteronormatiu, binari, cosificador de les noies…
El contingut sexual arriba de manera implícita o explícita amb els mitjans de comunicació, pel·lícules, sèries, youtubers, instagramers, música, videojocs, pornografia… i, sumat a la manca d’educació sexual, esdevé l’únic referent per a moltes adolescents i joves.
Per això, a l’hora d’acompanyar la sexualitat d’adolescents i joves, és important no centrar-se només en la pornografia i conèixer quins són els referents audiovisuals, digitals, escrits, etc., que contribueixen a l’aprenentatge de la sexualitat, no per censurar-los, sinó per acompanyar-los de manera crítica.
La pornografia
El consum de pornografia està normalitzat entre la població masculina occidental, i l’oferta i la demanda augmenten. Actualment, la pornografia és una megaindústria mundial, en la qual la majoria de la producció i direcció està en mans d’homes heterosexuals i està destinada principalment a satisfer les fantasies d’aquest col·lectiu. A simple vista, podem pensar en la pornografia com un producte que té l’objectiu de produir excitació mitjançant la representació explícita del sexe. Però, en realitat, no podem pensar en la pornografia sense emmarcar-la en un context patriarcal, per entendre l’impacte que té en la consolidació del model de sexualitat basat en la centralitat del desig masculí, la subordinació i la violència contra les dones, i l’exotització i cosificació de les diversitats d’orígens.
En el porno mainstream trobem un model de sexualitat fal·locèntric, amb un protagonisme complet del penis i en què la penetració vaginal i anal i el sexe oral als penis són les pràctiques per excel·lència.
Les dones apareixen com a objectes a disposició del plaer dels homes, catalogades en seccions segons l’origen, el color de la pell, la mida dels pits i del cul, el color dels cabells, el tipus i nombre de penetracions que reben, les parts del cos on s’ejacula, etc. Dones amb cossos “perfectes”, depilats, operats, prims, forts i joves, però també fetitxització de les “diversitats”, que no es troben en la majoria de continguts, sinó en apartats específics com dones grasses, dones transgènere, dones amb pits petits… Homes amb penis grans i musculats, però també homes vells o amb panxa.
A banda de reforçar aquest model de sexualitat, aquesta indústria sovint obté beneficis amb la publicació de vídeos que vulneren els drets humans i cometen delictes com el tràfic de persones (moltes d’elles menors d’edat), les violacions i els abusos sexuals i la publicació de pornografia infantil. Un exemple d’això seria la plataforma gratuïta Pornhub (el web pornogràfic més gran d’internet), que no verifica ni filtra el contingut audiovisual que pengen els seus usuaris ni la seva edat.
Tot i així, el repte de l’educació sexual no pot incloure la criminalització del consum de pornografia d’adolescents i joves, sinó apostar fermament per aquesta assignatura pendent, i ho ha de fer des d’una perspectiva feminista, oferint totes les respostes sense tabús. Des d’aquí serà possible desenvolupar una mirada crítica a qualsevol representació masclista de la sexualitat i la capacitat de distingir entre ficció i realitat.
Criminalitzar el consum de pornografia mentre es mira cap a una altra banda davant del model de sexualitat masclista i de la hipersexualització present en la majoria de mitjans (pel·lícules, llibres, sèries, anuncis, videojocs, etc.) és hipòcrita. La pornografia, audiovisual o escrita, és un reflex de la realitat.
Altres horitzons possibles
Per sort, també hi ha i s’estan creant altres referents eròtics i pornogràfics. Potser podem començar donant-los veu i espai. Des de la literatura eròtica i sexual feminista, lèsbica i gai, a la pornografia que subverteix el model hegemònic de sexualitat.
Els reptes que ens podríem plantejar per transformar la sexualitat i, de retruc, les representacions d’aquesta, o viceversa, potser haurien de passar per un empoderament de les dones perquè puguin expressar lliurement el seu propi desig i trencar amb el tabú per situar-se com a subjectes de plaer, a la vida, però també en qualsevol representació sexual. Cal que l’imaginari del desig no sigui excloent i, per tant, cal fer visible la sexualitat de totes les persones, sense discriminacions. Entendre la sexualitat des de la infinita diversitat i fugir de normes i protocols rígids. Amb relació a la pornografia, cal despatriarcalitzar els continguts que la configuren i visibilitzar altres representacions, altres pràctiques, rols, identitats, cossos, etc.
Cal donar veu al porno subversiu que qüestioni la norma i construir nous imaginaris des de la infinitat, prenent la responsabilitat d’estar generant referents que construeixen realitats.
Com a consumidores, cal prendre consciència de les conseqüències de consumir pornografia feta en condicions d’explotació, responsabilitzar-se del propi consum i buscar alternatives en plataformes que garanteixin unes condicions laborals dignes a les seves treballadores; pagar subscripcions i, si cal, compartir-les. I com a mares, pares i referents adultes, cal facilitar econòmicament a les adolescents i joves l’accés a aquestes plataformes. S’ha d’entendre el consum de pornografia com una manera més de satisfer la curiositat sana pel sexe.
Algunes idees per acompanyar el porno amb adolescents i joves:
• És important no caure en el prohibicionisme, sinó acompanyar-lo. Considerar el porno com a part del seu entorn d’aprenentatge.
• No fer del porno un tabú: parlar del que hi passa, desmuntar mites, estereotips i rols que s’hi reprodueixen.
• Fem-ho en xarxa educativa: tenir en compte que no se sentiran còmodes parlant-ne amb totes les persones adultes del seu entorn.
• No posar la mirada només en el porno. Tenir en compte tots els espais d’influència: música, pel·lícules, sèries, anuncis, videojocs, youtubers, Instagram, etc.
• Garantir més educació sexual, basada en el plaer, la comunicació i l’empatia, perquè puguin desenvolupar pensament crític davant de qualsevol representació masclista de la sexualitat.
• Facilitar accés a porno ètic i oferir altres representacions de la sexualitat lliures de violències, que permetin ampliar l’imaginari.
QUÈ ACOMPANYEM?
SexeEl sexe són les característiques físiques (genitals) i fisiològiques (hormonals i cromosòmiques). En aquesta societat es fa una divisió rígida en dues categories:...
L’heteronormaL’heteronormativitat és un sistema d’organització social, polític i econòmic propi del patriarcat que imposa i naturalitza l’heterosexualitat com l’única...
El concepte follar s’associa directament a una relació sexual amb una penetració penis-vagina. Aquesta és una pràctica que no agrada a tothom, especialment a moltes...
Des de petites aprenem que el “normal” és ser heterosexual i que en aquestes relacions tard o d’hora arribarà un moment important i imprescindible: la primera...
L’orgasme és un moment de molt plaer sexual, on, gràcies a la segregació d’oxitocina (hormona), s’allibera tota la tensió sexual acumulada en una sèrie de contraccions...
La masturbació és una manera sana i divertida de donar-se plaer. Però va molt més enllà: permet relaxar-se, tenir moments d’autocura, enfortir l’autoestima, descobrir...
Tot i que sempre ens han explicat que únicament hi ha dos tipus de genitals que engloben vulva-vagina-úter-ovaris i penis-testicles, existeixen altres realitats que...
El cicle menstrual i la regla encara són tabús en la nostra societat. Se’n parla molt poc i, quan es fa, sovint és amb connotacions negatives. A més, pocs cops es parla...
Els cànons de bellesa no són universals, sinó que s’estableixen culturalment i socialment. Establir socialment uns paràmetres de bellesa que exalten uns trets físics...
La salut sexualQuan parlem de salut ens referim a “un estat complet de benestar físic, mental i social i no només a l’absència d’afeccions o malalties” (OMS). És a dir,...
El model d’educació sexual no ha posat èmfasi en la comunicació com a element necessari per construir unes relacions sexuals saludables. D’altra banda, en la majoria...
El desig és un element que té un paper importantíssim en la vivència de la sexualitat. Aquest desig és quelcom canviant, que evoluciona en funció del moment vital i de...
A Occident, la sexualitat està en tensió entre el tabú i la hipersexualització. Continua sent un tema privat, però alhora impregna la majoria d’esferes de la societat....