COM ACOMPANYEM LA SEXUALITAT

Com a educadores i professionals amb voluntat d’intervenir per millorar l’acompanyament de la sexualitat d’adolescents i joves cal fer una anàlisi i mapatge dels agents del territori implicats en l’educació sexual, tant de manera explícita com implícita, per trobar estratègies comunitàries d’interrelació, coordinació i complementació del paper que desenvolupen i dels serveis que ofereix cada un; també per caminar entre tots cap a un enfocament coherent de l’acompanyament de la sexualitat de joves i adolescents, que ens permeti detectar i denunciar els espais on es vulneren els seus drets i posar èmfasi en la formació en aquest àmbit, per no caure en mites, prejudicis i falses creences. Quan parlem dels agents i espais implicats en l’acompanyament de sexualitat ens referim a:

 

  • Espais educatius formals i no formals: casa, escola, institut, lleure, extraescolars, educadores de carrer, espai jove, amistats, família…
  • Atenció sociosanitària: centre d’atenció primària (CAP), farmàcia, punt Salut Jove, SAI, programa Salut i Escola…
  • Entitats del sector: feministes, LGTBI+, juvenils…
  • Mitjans audiovisuals, digitals i escrits: pel·lícules, sèries, música, literatura, pornografia, publicitat, videojocs, youtubers, Instagram…

 

Grafic_Mapa_Conceptual

Sovint aquests agents tenen potencialitats i mancances en l’atenció a adolescents pel que fa a la presencialitat territorial, el coneixement de la matèria, la referencialitat, el tipus d’atenció, el funcionament, les barreres econòmiques, la capacitat d’arribar a totes les joves i adolescents, el tipus d’intervenció, la mirada, els rols, etc. També poden esdevenir llunyans per a la gent jove pel que fa al discurs o als prejudicis que reprodueixen: falta de mirada LGTBIQ+ i perspectiva de gènere, adultisme i infantilització, discurs centrat en la prevenció des de la por, judici i culpabilització, manca de visió intercultural, negació de la sexualitat de persones amb diversitats funcionals, etc.

Quines necessitats poden tenir les persones joves en relació amb la sexualitat?

• Educació sexual accessible i des d’una mirada oberta
• Espai o entorn de seguretat al qual es pot recórrer davant de qualsevol dubte, imprevist, neguit
• Atenció específicament destinada a joves i adolescents que es mostri propera
• Immediatesa i àmplia disponibilitat horària
• Acompanyament lliure de judicis
• Confidencialitat
• Proximitat territorial
• Gratuïtat

 

Potser no totes aquestes necessitats es poden cobrir des d’un mateix espai o servei, per això cal plantejar com s’ha de treballar de manera coordinada amb la resta d’agents educatius.

Com plantegem l’educació sexual des d’una perspectiva feminista?

• Trencar amb el tabú de la sexualitat: no parlar de sexualitat també educa i, per tant, hem de començar a fer-ho a qualsevol edat, creant espais d’expressió lliures de tabús per poder resoldre dubtes i inquietuds obertament.

 

• Fer-ho des d’una perspectiva interseccional: la vivència que tenim de la sexualitat està totalment condicionada pel context social i cultural en el qual vivim, per tant, tant a l’hora de revisar la nostra vivència com de fer l’acompanyament en aquesta matèria, és important tenir en compte com la combinació de diferents eixos de desigualtat i privilegi pel que fa al gènere, l’orientació sexual, la identitat, l’edat, la corporalitat, el context familiar, cultural, religiós, socioeconòmic… configuren vivències diferents de la sexualitat.

 

• Incorporar la diversitat en tots els àmbits: parlar de sexualitat incloent-hi la diversitat que la caracteritza (diferents identitats i expressions de gènere, orientacions, pràctiques, desitjos, plaers, cossos…). Cal fer-ho sempre, quan parlem de primeres vegades, amb relació amb el cos, els plaers i les pràctiques, la prevenció d’infeccions de transmissió sexual (ITS), l’atracció, les emocions, el lligar, les fantasies, etc.

 

• Democratitzar les pràctiques sexuals: descentralitzar la penetració penis-vagina i entendre el plaer des de l’exploració, el joc i el descobriment dels cossos, fugint de protocols que defineixen què vol dir tenir una relació sexual “completa”. Ampliar l’imaginari de pràctiques sexuals i entendre-les sense jerarquies. Entendre tot el cos com a territori de plaer i trencar tabús i estigmes pel que fa al plaer obtingut mitjançant les parts del cos socialment menys sexualitzades a fi d’explorar el gaudi més enllà dels genitals.

 

• Introduir la comunicació i les cures: aconseguir que s’entenguin com a ingredients imprescindibles en qualsevol mena de relació, tant si és esporàdica com si no ho és.

El rol de la persona adulta

A banda de repensar com enfoquem l’educació sexual, també cal revisar com ens desenvolupem a l’hora de dur-la a terme i com ens relacionem amb l’adolescència:

 

  • Revisar la pròpia trajectòria, les creences, la mirada i els prejudicis (pel que fa a gènere, classe, religió, cultura, origen, procés migratori, cos, capacitats, etc.).
  • Tenir coneixements de tot allò que expliquem i ampliar referents.
  • Conèixer els drets sexuals i les barreres per accedir-hi (econòmiques, culturals, segons la situació legal, etc.).
  • Tenir en compte sempre la diversitat sexual, cultural, d’orígens i religiosa, encara que no sigui majoritària en el grup.
  • Recollir informació bàsica abans de la intervenció.
  • Entendre l’adolescència com una etapa vital d’experimentació, construcció, descobriment, atracció pel risc.
  • Acompanyar: no imposar una moral, sinó estimular, reflexionar, proposar, informar, etc. No mostrar rebuig a les seves opinions ni adoptar posicions binaries (correcte/incorrecte), sinó introduir elements per debatre i reflexionar col·lectivament. L’objectiu no és convèncer.
  • Cultivar la curiositat: aprendre de l’adolescència, de les seves realitats diverses, de les diferents vivències de la sexualitat segons el context familiar, cultural i religiós, etc.
  • Evitar prejudicis i estereotips essencialitzadors i homogeneïtzadors. No totes les adolescents són iguals, ni tampoc tenen les mateixes creences i tradicions totes les persones d’un mateix context cultural, geogràfic, religiós, etc.
  • Analitzar els rols de poder presents en el grup i no perdre de vista a ningú. No forçar la participació.
  • Connectar amb les seves inquietuds i vivències: donar valor al que viuen i com ho viuen.
  • Establir relacions de confiança, no d’interrogatoris o judicis.
  • Oferir un entorn de seguretat.
  • Considerar que poden ser responsables i que ho han de ser, educar perquè siguin persones autònomes i prenguin decisions sobre la seva vida. Han de poder decidir i equivocar-se: educar per gestionar els riscos.
  • Prendre consciència de la configuració dels equips educatius i dels rols que desenvolupa cadascú.
  • Educar en xarxa: escola, casa, espais de lleure, etc. Construir una xarxa de persones adultes accessibles i disponibles, properes i positives, a les quals puguin recórrer quan ho necessitin.

LES IDEES CLAU

No pressuposem ni imposem l’interès per la sexualitat. Parlem de l’asexualitat, de la fluïdesa del desig i introduïm una mirada crítica a la sexualitat que s’espera dins la masculinitat hegemònica: hiperactiva, dominant, cosificadora, etc.

 

Resignifiquem el concepte follar perquè ningú quedi fora en qüestió de plaer. Que follar signifiqui compartir plaer sexual, que inclogui les pràctiques que vinguin més de gust en cada moment i posi el plaer i les cures al centre.

 

Eliminem el concepte preliminars per trencar amb la jerarquia i l’ordre de pràctiques i descentralitzar la penetració penis-vagina.
Eliminem el concepte virginitat i parlem de la multiplicitat de primeres vegades. Abordem totes les emocions que es poden despertar (nervis, inseguretat, por, dubtes…), però desvinculem-ho del dolor i alliberem-ho de les pressions socials de com, quan i amb qui han de ser les primeres vegades.

 

Parlem de masturbació sense tabús, de les diferents vivències en funció del gènere: de la imposició dels nois de fer-ho i del judici, la vergonya o la invisibilitat de les noies. També dels beneficis de fer-ho, però de la no obligatorietat. Oferim idees de com fer-ho, no únicament centrades en els genitals. Parlem-ne també amb les persones amb diversitats funcionals i oferim-los eines; evitem caure en la desexualització, sobretot la de les noies.

 

Donem visibilitat LGBTIQ+ des de l’orgull i el plaer, no únicament des de les violències.

 

Fem visible la diversitat genital, per normalitzar-la i alliberar-la de la pressió estètica que defineix quina mida, forma, quantitat de pèl, etc. han de tenir els genitals. Propiciem, alhora, l’autoconeixement dels genitals per tenir-hi una relació sana, lliure de vergonyes i tabús.

 

Expliquem els canvis corporals fugint del binarisme de gènere, mostrant la diversitat corporal existent: dones peludes, amb barba, sense pit, amb penis, calbes, grasses; homes sense pèl, baixos, amb vulva, amb pits, grassos; persones amb pròtesis, cadira de rodes i altres diversitats funcionals, etc. I fem visible la intersexualitat, com una realitat més que de nou fa palesa la imposició del binarisme sexual i de gènere.

 

Transformem la relació amb el cos, perquè no sigui purament estètica i aprenguem a relacionar-nos-hi des de l’escolta, la salut i el respecte. Aprenguem a connectar amb tota la informació que ens ofereix sobre les emocions, els estats d’ànim, les necessitats, els desitjos i els malestars.

 

Creem espais lliures de judici corporal, on no s’opini dels cossos de les altres persones i on es puguin viure els canvis corporals de manera positiva i diversa. Mostrem referents diversos pel que fa a corporalitat.

 

Trenquem amb el tabú de la regla, parlant obertament del cicle menstrual, de la sang, el fluix, els mètodes de recollida de sagnat, tant amb persones que menstruen o menstruaran com amb persones que no.

 

Desestigmatitzem les infeccions de transmissió sexual per no caure en la culpa i facilitar la comunicació, la protecció i normalitzar l’accés a les proves de detecció, si n’hi ha. Parlem de les vies de contagi i dels mètodes de protecció des d’una mirada no heteronormativa i coitocèntrica i oferim informació de com reduir el risc en algunes pràctiques si no s’utilitzen mètodes de barrera. Que la prevenció es basi en l’autocura i la informació i no en la por.

 

No responsabilitzem únicament les noies heterosexuals de l’anticoncepció i oferim la informació de cada un dels mètodes, perquè la decisió sigui conscient i es tinguin en compte els efectes secundaris que tenen els mètodes hormonals en el cos.

 

Parlem d’avortament com un dret reconegut legalment i gratuït. Desmuntem falses creences i informem de com s’hi pot accedir.

 

Reivindiquem la comunicació verbal i no verbal com a ingredient imprescindible per construir relacions sexuals sanes, espais còmodes i segurs on es pot connectar amb el propi desig i no traspassar límits propis ni de la resta.

 

No prohibim el consum de porno, acompanyem-lo i reflexionem sobre els mites, els rols de poder, les violències, els estereotips, etc., que s’hi reprodueixen. Informem sobre porno ètic i oferim altres representacions de la sexualitat lliures de violències. Tinguem en compte altres referents a banda del porno que també influencien la construcció i la vivència de la sexualitat, com són les sèries, les pel·lícules, els youtubers, els instagramers o la música, entre d’altres.

 

Trenquem el tabú de les violències per donar-hi una resposta col·lectiva i construir una alternativa del relat que no culpabilitzi les noies, sinó que assenyali el masclisme i responsabilitzi els homes de les agressions comeses.