El desig és un element que té un paper importantíssim en la vivència de la sexualitat. Aquest desig és quelcom canviant, que evoluciona en funció del moment vital i de l’entorn i les experiències viscudes.
Tot i així, gran part del desig és construït, i aquesta construcció ha tingut lloc en un context heteropatriarcal que ha determinat què és desitjable i què no, quins cossos i persones ho són i quines no. Aquest desig, que no és una simple atracció de cossos, també està influenciat per factors com l’estatus social, la intel·lectualitat o les posicions de poder, entre d’altres. Això té un impacte directe en el desig individual i, més enllà de si és possible o no desconstruir, modificar i ampliar el propi desig, és essencial transformar-lo col·lectivament, prendre la responsabilitat com a societat d’allò que es decideix erotitzar i allò que no: la violència, el poder, el control… o el respecte, la llibertat, la comunicació, la diversitat, etc. I a partir d’aquí, cal transformar també les representacions del desig i la sexualitat en tots els àmbits i mitjans.
La construcció diferenciada i antagònica de la sexualitat d’homes i dones dins la norma heterosexual ha generat un fals binomi desig masculí – desig femení, que contribueix a unes representacions del desig totalment estereotipades.
Quan es parla del desig masculí es destaquen la iniciativa, el sexe explícit i els genitals. Per contra, el desig femení és passiu, més carregat d’erotisme que de sexe, centrat en tots els sentits, més enllà del plaer genital.
A més, la invisibilització de totes les pràctiques i relacions no heteronormatives ha estat possible gràcies a la idea que hi ha un únic desig legítim, que nega i exclou tota la resta. Aquesta restricció del desig també nega la sexualitat de totes les persones amb cossos que no encaixen amb la norma: persones grasses, persones amb diversitat funcional, persones que conviuen amb alguna malaltia, gent gran… Si no es representa mai una persona amb cadira de rodes amb sexualitat pròpia, s’està negant la dimensió sexual d’aquestes persones i alhora se les presenta a la societat com a persones no desitjables.
Les fantasies
Les fantasies sexuals alimenten l’imaginari del desig, són un combustible per a l’excitació i haurien de ser un espai de llibertat sense filtres ni restriccions, en què no intervingués la moral. No s’han de correspondre necessàriament amb la realitat ni s’han de voler materialitzar per esdevenir satisfactòries. Les fantasies sexuals existeixen per si mateixes gràcies a la llibertat que pot oferir la imaginació. Tot i així, les fantasies no són alienes a la influència cultural i poden donar molta informació de les condicions en què s’ha desenvolupat la sexualitat individual i col·lectiva.