El model d’educació sexual no ha posat èmfasi en la comunicació com a element necessari per construir unes relacions sexuals saludables. D’altra banda, en la majoria d’escenes de sexe que es veuen a les pel·lícules o sèries apareixen dues persones que només mirar-se ja saben el que volen l’una i l’altra, escenes que flueixen en silenci sense demanar res, ni compartir què els agrada o els ve de gust… en les quals el silenci crea l’ambient romàntic i eròtic desitjable. Això fa que la comunicació durant el sexe es visqui de manera problemàtica i s’entengui com una ofensa o com un símbol de fracàs.
Amb tot això, és difícil que la comunicació en el sexe sigui còmoda, fluida i desvergonyida. Però la comunicació és imprescindible per gaudir de la sexualitat al màxim, generar espais còmodes i segurs i relacions sexuals sanes.
Excloure la comunicació en el sexe reforça la idea que hi ha una bona manera de fer sexe i que a tothom li agrada el mateix. Aprenem el sexe com un protocol amb passos clars que cal seguir, que comença d’una manera i acaba d’una altra. Aquest protocol és molt més rígid en les relacions cisheterosexuals, ja que socialment són les més acceptades i representades. La pauta és clara i comença amb els mal anomenats preliminars: els petons, la masturbació i el sexe oral (a un penis, segur; a una vulva, potser), i acaba amb una penetració penis-vagina i un orgasme (de l’home, segur; de la dona, potser). Amb aquest patró limitat del que significa tenir una bona relació sexual és difícil poder explorar lliurement els desitjos, els gustos, els plaers i els cossos. A més, no qüestionar aquest patró genera molt sovint relacions sexuals que poc tenen a veure amb el plaer. Un exemple d’això és la normalització i l’acceptació social que hi ha del fet que les dones fingeixin orgasmes en les relacions heterosexuals.
En el sexe cal que hi hagi comunicació per expressar preferències, desitjos i opinions, tant en relacions sexuals esporàdiques com estables. A més, comunicar-se és importantíssim per no pressuposar els límits de les altres i traspassar-los.
Compartir el cos amb altres persones no vol dir que aquest passi a ser 100% accessible i estigui a disposició total de l’altra. Els límits corporals de cada persona són molt diversos i poden canviar en funció del moment i del dia. Per això s’han de poder comunicar i posar atenció als límits que se’ns comuniquen.
És important trobar espais per parlar de sexualitat, de com es viu i de quines sensacions i emocions desperta. La comunicació no només ha de tenir lloc durant una relació sexual; es poden buscar altres moments per expressar-se, després o abans de fer sexe, o fins i tot moments del dia que no han d’anar lligats necessàriament a una trobada sexual. Això pot facilitar la comunicació i contribuir a normalitzar tot el que envolta el sexe com a tema de conversa.
També és essencial tenir en compte la comunicació no verbal. El cos és un mitjà d’expressió i de vegades reacciona abans de poder posar paraules o estructurar idees. Pot donar moltíssima informació sobre sentiments i sensacions, per això cal estar atentes tant al que ens pot dir el propi cos com el de les altres persones quan hi tenim una relació sexual.
• Amb mi mateix/a:
– De què tinc ganes?
• Amb les altres: llenguatge verbal i no verbal
– Què et ve de gust fer?
– Com estàs?
– Has estat a gust?
Més enllà del consentiment
Les campanyes de prevenció de les violències sexuals han tendit a posar molt més el focus en la detecció i denúncia de les agressions per part de les dones que no pas en la responsabilització i educació dels agressors potencials. Tot i que no hauria de ser excloent, s’ha posat més èmfasi en el fet que les noies i dones aprenguin a dir “no” i a fer-se respectar, que a sensibilitzar i educar els nois a no imposar i respectar l’altra, a llegir i acceptar la comunicació verbal i no verbal de les persones amb les quals es relacionen.
Quan fem l’acompanyament en aquesta matèria és important desvincular la sexualitat de les violències i educar en el fet que la comunicació, el desig, la cura i el plaer són elements imprescindibles en les relacions sexuals compartides.
A banda, és imprescindible desmuntar el relat de l’agressor desconegut com a principal amenaça i fer visible que la violència sexual apareix també en l’àmbit familiar, laboral i en la parella.
El model d’amor romàntic reforça sovint aquestes dinàmiques de violència, possessió i control en l’àmbit sexual.
L’amenaça permanent de rebre una agressió sexual amb què viuen les dones és un mecanisme de control i no una mesura de protecció. Cal trencar el silenci que permet que les agressions sexuals es perpetuïn i que recaigui la responsabilitat i la culpa sobre les persones agredides, i no sobre els agressors i el sistema que els empara.
QUÈ ACOMPANYEM?
SexeEl sexe són les característiques físiques (genitals) i fisiològiques (hormonals i cromosòmiques). En aquesta societat es fa una divisió rígida en dues categories:...
L’heteronormaL’heteronormativitat és un sistema d’organització social, polític i econòmic propi del patriarcat que imposa i naturalitza l’heterosexualitat com l’única...
El concepte follar s’associa directament a una relació sexual amb una penetració penis-vagina. Aquesta és una pràctica que no agrada a tothom, especialment a moltes...
Des de petites aprenem que el “normal” és ser heterosexual i que en aquestes relacions tard o d’hora arribarà un moment important i imprescindible: la primera...
L’orgasme és un moment de molt plaer sexual, on, gràcies a la segregació d’oxitocina (hormona), s’allibera tota la tensió sexual acumulada en una sèrie de contraccions...
La masturbació és una manera sana i divertida de donar-se plaer. Però va molt més enllà: permet relaxar-se, tenir moments d’autocura, enfortir l’autoestima, descobrir...
Tot i que sempre ens han explicat que únicament hi ha dos tipus de genitals que engloben vulva-vagina-úter-ovaris i penis-testicles, existeixen altres realitats que...
El cicle menstrual i la regla encara són tabús en la nostra societat. Se’n parla molt poc i, quan es fa, sovint és amb connotacions negatives. A més, pocs cops es parla...
Els cànons de bellesa no són universals, sinó que s’estableixen culturalment i socialment. Establir socialment uns paràmetres de bellesa que exalten uns trets físics...
La salut sexualQuan parlem de salut ens referim a “un estat complet de benestar físic, mental i social i no només a l’absència d’afeccions o malalties” (OMS). És a dir,...
El model d’educació sexual no ha posat èmfasi en la comunicació com a element necessari per construir unes relacions sexuals saludables. D’altra banda, en la majoria...
El desig és un element que té un paper importantíssim en la vivència de la sexualitat. Aquest desig és quelcom canviant, que evoluciona en funció del moment vital i de...
A Occident, la sexualitat està en tensió entre el tabú i la hipersexualització. Continua sent un tema privat, però alhora impregna la majoria d’esferes de la societat....