El cicle menstrual i la regla encara són tabús en la nostra societat. Se’n parla molt poc i, quan es fa, sovint és amb connotacions negatives. A més, pocs cops es parla del cicle menstrual com un procés complet i només s’explica, poc i malament, la fase durant la qual es menstrua.
La visió negativa de la regla arriba per moltes vies, des del tabú i la manca d’educació fins a la publicitat i els mites que genera. Amb els eslògans “Ni ho notes, ni ho noten” o “Zero olors”, la representació de la sang menstrual amb un líquid blau o dones amb uns cossos normatius que quan menstruen estan més actives que mai, els missatges que es transmeten són clars: la regla s’ha d’amagar, fa pudor, és tan desagradable que és l’única sang que no s’ensenya per televisió i hi ha una única manera de viure-la molt desconnectada del cos i de com aquest procés hi pot afectar.
Cal canviar aquesta imatge de la regla i viure-la com un símbol de salut i no com una cosa negativa, fastigosa o dolorosa. En aquest sentit, és clau començar a parlar i a educar sobre el cicle menstrual tant a les persones que menstruen com a les que no. Explicar què és, com afecta el cos, visibilitzar-lo, naturalitzar-ne l’existència i començar a desmentir els mites que l’envolten.
Només a partir de la informació i l’educació podrem combatre la visió negativa i estigmatitzadora que hi ha del cicle menstrual.
També és important ampliar la mirada: tenir úter no defineix la identitat de les dones; no totes les dones menstruen i no només menstruen les dones. Trencar el tabú de la regla també implica incloure totes les vivències dels cossos menstruant: trans masculins, persones no binàries, intersexuals, joves amb interrupció de la regla per motius diversos, menopàusiques precoces o no.
Què és el cicle menstrual?
El cicle menstrual és el període que va des del primer dia d’una menstruació fins al primer dia de la següent menstruació. El podem dividir en quatre fases: la fase preovulatòria, la fase ovulatòria, la fase premenstrual i la fase menstrual.
El cicle menstrual generalment té una durada d’entre 24 i 36 dies, i la menstruació pot anar de 2 a 8 dies. La durada del cicle i la seva periodicitat varia segons la persona, l’etapa vital en què es trobi i les vivències que tingui. El canvi d’hàbits, l’alimentació o l’estrès, entre d’altres, són factors que hi poden influir. Normalment, en els períodes de la infància a l’adultesa, de l’adultesa a la vellesa o després d’un embaràs o un avortament, la regularitat dels cicles es veu alterada.
Tot i que la periodicitat i la durada tant del cicle com de la menstruació poden variar per diferents motius al llarg de la vida, si tenim grans irregularitats o durades del cicle molt curtes o molt llargues està bé anar a una especialista per comprovar que no hi ha cap problema de salut.
Quan s’allarga o s’escurça el cicle, en realitat el que passa és que la fase preovulatòria s’està allargant o escurçant, és a dir, que s’està avançant o retardant l’ovulació. Un cop s’ha ovulat passen aproximadament una mitjana de 14 dies fins que es menstrua. La fase premenstrual és una fase estable que sempre dura entre 12 i 16 dies. Sabent això, quan ve la menstruació, una persona pot calcular aproximadament, restant 14 dies, el moment en què ha ovulat.
Les fases del cicle menstrual
En la fase preovulatòria la hipòfisi, una glàndula del nostre cervell, segrega una hormona anomenada fol·liculoestimulant, que, com molt bé indica la paraula, el que fa és estimular el creixement de 10 a 20 fol·licles dels que hi ha dins d’un dels ovaris. Aquest creixement continua fins a arribar un moment en què un dels fol·licles continua creixent i els altres s’atrofien i moren. Aquest fol·licle, quan arriba a mesurar aproximadament un centímetre de diàmetre, s’enganxa a la paret de l’ovari. Durant el creixement, el fol·licle segrega estrògens que impacten a l’endometri (capa més interna de l’úter) i n’estimulen el creixement.
En la fase ovulatòria (que dura entre 24 i 48 hores), la hipòfisi segrega l’hormona luteïnitzant i fa que el fol·licle s’esquinci juntament amb una part de la paret de l’ovari i deixi anar l’òvul que ha crescut dins seu. Aquest òvul és captat per una de les trompes uterines i viatja per la seva primera part. La vida d’aquest òvul és d’unes 24-48 hores. És durant aquest període quan l’òvul podria ser fecundat. Durant aquesta fase l’endometri continua creixent.
Encara que l’òvul només visqui 24-48 hores, el període fèrtil és més llarg. La vagina té la capacitat de mantenir en vida espermes fins a 5 dies. Per tant, més o menys, el període fèrtil inclou els 5 dies abans de l’ovulació més els 2 dies que pot durar aquesta.
En la fase premenstrual l’òvul mort continua viatjant per les trompes uterines fins a arribar a l’úter. Dins de l’ovari, les restes del fol·licle que ha alliberat l’òvul (anomenat cos luti), comencen a degenerar-se i a segregar progesterona. Aquesta hormona afecta l’endometri perquè continuï creixent i cada cop vagi concentrant més vasos sanguinis i nutrients. En el moment en què el cos luti es desintegra del tot, desapareix la segregació de progesterona i l’endometri es comença a despendre.
En la fase menstrual és on té lloc el despreniment de dues terceres parts de l’endometri, que surt amb la menstruació. La regla o menstruació està formada per trossets de l’endometri, per la sang que surt del despreniment d’aquest endometri i pel fluix vaginal.
El moc cervical
El moc és un fluid que surt del canal cervical i és un dels principals components del fluix vaginal. Normalment, del fluix vaginal, no se’n parla i s’aprèn a viure com una cosa fastigosa que cal reduir o eliminar. Però el fluix és un símbol de salut i té funcions molt importants, com mantenir la vagina neta de patògens, contribuir a la lubricació, mantenir un ambient humit i permetre tancar i obrir la porta d’accés al coll de l’úter.
A grans trets, distingim dos tipus de moc cervical:
Un moc més elàstic, transparent i relliscós, semblant a la clara d’ou. Si el posem entre els dos dits i els separem es crea un fil elàstic que els uneix. Aquest moc el trobem sobretot al final de la fase preovulatòria i a la fase ovulatòria.
Un moc més espès i blanquinós. Si el posem entre dos dits i els separem no es crearà un fil que els uneixi. Aquest moc el trobem a l’inici de la fase preovulatòria i a la fase premenstrual.
Altres canvis que es poden produir al llarg del cicle, sobretot en apropar-se la menstruació, són: el dolor i la inflor dels pits, la inflor de la panxa (perquè l’úter està més inflat) i una presència més gran de granets o greix a la pell.
Cada cos és un món i els canvis que s’hi produeixen al llarg del cicle també. No es pot establir una pauta genèrica de com el cicle menstrual afecta els diferents cossos, ja que canvia molt segons la persona i el moment vital en què es troba.
QUÈ ACOMPANYEM?
SexeEl sexe són les característiques físiques (genitals) i fisiològiques (hormonals i cromosòmiques). En aquesta societat es fa una divisió rígida en dues categories:...
L’heteronormaL’heteronormativitat és un sistema d’organització social, polític i econòmic propi del patriarcat que imposa i naturalitza l’heterosexualitat com l’única...
El concepte follar s’associa directament a una relació sexual amb una penetració penis-vagina. Aquesta és una pràctica que no agrada a tothom, especialment a moltes...
Des de petites aprenem que el “normal” és ser heterosexual i que en aquestes relacions tard o d’hora arribarà un moment important i imprescindible: la primera...
L’orgasme és un moment de molt plaer sexual, on, gràcies a la segregació d’oxitocina (hormona), s’allibera tota la tensió sexual acumulada en una sèrie de contraccions...
La masturbació és una manera sana i divertida de donar-se plaer. Però va molt més enllà: permet relaxar-se, tenir moments d’autocura, enfortir l’autoestima, descobrir...
Tot i que sempre ens han explicat que únicament hi ha dos tipus de genitals que engloben vulva-vagina-úter-ovaris i penis-testicles, existeixen altres realitats que...
El cicle menstrual i la regla encara són tabús en la nostra societat. Se’n parla molt poc i, quan es fa, sovint és amb connotacions negatives. A més, pocs cops es parla...
Els cànons de bellesa no són universals, sinó que s’estableixen culturalment i socialment. Establir socialment uns paràmetres de bellesa que exalten uns trets físics...
La salut sexualQuan parlem de salut ens referim a “un estat complet de benestar físic, mental i social i no només a l’absència d’afeccions o malalties” (OMS). És a dir,...
El model d’educació sexual no ha posat èmfasi en la comunicació com a element necessari per construir unes relacions sexuals saludables. D’altra banda, en la majoria...
El desig és un element que té un paper importantíssim en la vivència de la sexualitat. Aquest desig és quelcom canviant, que evoluciona en funció del moment vital i de...
A Occident, la sexualitat està en tensió entre el tabú i la hipersexualització. Continua sent un tema privat, però alhora impregna la majoria d’esferes de la societat....