Des de petites aprenem que el “normal” és ser heterosexual i que en aquestes relacions tard o d’hora arribarà un moment important i imprescindible: la primera penetració, que implica la pèrdua de la virginitat. Aquest moment s’afronta de manera gairebé oposada en nois i noies. En els primers, és motiu d’orgull i el missatge social que reben a partir de certa edat és “com més aviat millor”, de vegades fins i tot també s’estableix una competició: quantes noies has desvirgat? Per a les noies, en canvi, pot ser un tema que desperti pors, sobretot perquè aprenen a relacionar-ho amb el dolor i no amb el plaer. La virginitat és un mite, no és res que es pugui palpar ni observar, sinó que es tracta d’una etiqueta que classifica les persones segons si han dut a terme una penetració o no. Aquest mite magnifica la primera penetració en la vida sexual de les noies i defineix com, quan i amb qui ha de ser, en limita la lliure sexualitat i reforça la idea del cos d’aquestes noies com a territori de conquesta.
L’himen està carregat de misteris i tabús. Al seu voltant s’han generat un seguit de falses creences, com, per exemple, que és un símbol de virginitat, una capa que es troba dins la vagina i que es trenca amb la primera penetració.
Però, en realitat, l’himen ni és una capa que cobreix la vagina ni és dins d’aquesta. L’himen és un perímetre que envolta l’entrada de la vagina, un teixit elàstic amb una obertura que té una forma diferent segons el cos. Aquesta obertura és necessària, ja que, si no, no es podria expulsar el fluix vaginal o la menstruació. Així doncs, l’himen no es perfora ni es perd mai, simplement es pot esquinçar el teixit per una o més zones i canviar la forma de l’obertura. Això pot passar més d’una vegada a la vida. I, igual que la resta de les parts del nostre cos, l’aspecte de l’himen es transforma amb els anys.
Es diu que quan es trenca l’himen és quan perds la virginitat. Però la virginitat és un mite, no existeix. Amb una penetració pot ser que s’esquinci l’himen. Però, d’himens, n’hi ha de molts tipus: més rígids i gruixuts, més fins i elàstics, i amb obertures molt diverses. Es poden trencar de moltes maneres: fent esport, anant en bici, posant-se un tampó, una copa, els dits… Per tant, si s’observa l’himen, no es pot saber si hi ha hagut una penetració o no. És important entendre l’himen com un teixit que evoluciona des que naixem i desfer-nos de la idea que es manté intacte fins que hi ha una primera penetració.